Disculpeu les molèsties
Un dels nostres seguidors ens ha enviat aquesta magnífica ressenya, una altra opinió sobre què és DLM.
per Rubèn Pelejero
Vuit del vespre a Vallmoll. La remor del partit entre penyes que ha fet endarrerir la funció una hora encara s’escolta fora, però comença a minvar. El públic ja és als seients. Un iaio de la cinquena fila comença a posar-se nerviós. El teatre a punt, olor encara de pintura nova. Sobre l’escenari “CARPE DIEM”, el lema del teatre. Al meu costat algú pregunta. “Deu ser llatí” és la resposta. La llum entra sense aturador a la sala. Els canvis es faran a plena llum. Música de fons. Un nen que plora. El iaio de la cinquena fila va colpejant amb el gaiato el terra i alça la veu: “Aquests del teiatru no sabeu d’hores?”. Massa llum encara. Miro el rellotge, passen déu minuts. Més murmuris a la sala. Al meu costat una noia lamenta l’hora i el dia de la representació. Sonen els avisos. L’obra és a punt de començar. Música. Una veu en off parla… primers traços d’ironia que passen desapercebuts per al públic. El iaio pica de mans... Avui patirem.
L’obra es va desgranant entre forçats canvis de ritme. Arriscats com gairebé tot en la funció. Un risc que finalment funciona a la perfecció. La sensació inicial és la caiguda lliure en un avió sense motor. L’argument es va construint i l’obra finalment agafa alçada i velocitat. Els actors ens van portant pels diferents eixos que formen l’argument. Amb cada canvi aguanto la respiració. El públic segueix la trama, riu i gaudeix. Tombs inesperats, canvis de perspectiva, cops emocionals, moments de tensió i molta diversió. El temps passa volant i ja som al final. Ben treballat, arriscat, apassionat i, per tant, magnífic.
Doble ronda d’aplaudiments (res exagerat, que som catalans) i per vergonya pública... teló abans que la directora pogués sortir... bé... suposo que són els inconvenients d’una cultura tant peculiar i poc teatral.
Bé, i aquí podíem acabar. Però, en arribar a casa algú em pregunta... i què, de què anava l’obra? I jo callat... pensant. Pensant. I quan penses només hi ha dues sortides. Contestar només: “He rigut molt, era molt còmica, estava molt bé!” O bé, dir la veritat... i millor, cal escriure-la.
Bé, no us deixeu enganyar pel foc d’encenalls hàbilment plantejat des de bon començament. Tota l’obra és un joc de miralls, és com un magnífic conjunt de nines russes, unes dins les altres. Així és la història, així són els personatges, així és el teatre i així és la vida. Per això l’obra ens fa riure, però també ens parla i ens fa pensar. “No som tots així?”
És una obra agradable i divertida, però no senzilla. Un se n’adona en contemplar els primers minuts, i trobar-se enmig d’un viatge aparentment amateur al teatre més nostrat i casolà. Tant casolà que ja se’ns fa aliè. Llavors les primeres sospites i dubtes sorgeixen. Ens estaran prenent el pèl? Què està passant de veritat? Què fan? La tensió es desfà en el moment just, als deu minuts el públic es relaxa i riu, aplaudeix els primers grans números musicals. Per fi els espectador han pogut agafar-se a un clau, a un salvavides... Tot és en va. És llavors que l’espectacle es trenca en mil bocins. La fràgil línia argumental que el públic ha provat d’entreveure i de reconstruir en els diàlegs... s’esmicola. A partir d’aquí es construeix una narració diferent però fascinant. Els actors ens van empenyent per unes veritables muntanyes russes. Davant nostre veiem, amb intrèpids i magistrals números musicals, com desfilen personatges, sentiments i passions. Sorgeixen moltes preguntes, algunes plantejades amb alegria, ironia i desimboltura; i d’altres amb cruesa. Moltes d’aquestes qüestions semblen sols teatrals: Què ens mou a fer teatre? Els diners, el poder, el domini sobre l’altre, la recerca del propi jo, la cerca de redempció personal, la construcció del conte... de la mentida? Qui i què és l’actor? Un mentider que es creu la mentida que representa o un lacai que cobra per a fer el pallasso? O bé alguna cosa totalment diferent? Si la vida és un el gran teatre, si tots en som actors... llavors aquestes preguntes ens importen més d’allò que sembla.
L’obra no perd mai el to còmic, però per a qui vulgui escoltar... planteja moltes preguntes. Qui som? Potser només la falsedat, la trama, la ficció, el fum d’allò que sabem que és fals però que volem creure cert... Potser la mentida del teatre pot ajudar-nos a descobrir la veritable realitat. Els personatges van teixint amb naturalitat i molta habilitat una xarxa on la realitat i la ficció de les seves vides queda lligada. Vides particulars i diferents, còmiques i reals. La necessitat d’estimar i ser estimat, la recerca de sentit a la vida, la manca de direcció, la por o l’odi al que és diferent, la desconeixença i el terror de qui som nosaltres mateixos...
Però, repeteixo, que ningú no es mogui a error. Això és una COMÈDIA. Trobareu riures i diversió. Riureu amb i dels personatges, i entrareu de la seva ma en un món d’aparent bogeria. Benvinguts al món de la faràndula, al teatre. Això sí, si després de l’obra us volten preguntes pel cap no us escameu... Què és el teatre? I la vida? Per què fem teatre? Per què lluitem i vivim? Qui som realment?
Segurament “Aquests del teiatru no saben de temps ni d’hores”, el que sí saben és de l’art d’explicar veritats mitjançant fum i cartró pedra. Saben molt de “teiatru” i del teatre més gran que és la Vida. Són Art, disculpeu les molèsties.
Comenten la nostra estrena a EL VALLENC
Contraportada al DIARI DE TARRAGONA
Èxit rotund de Disculpin Les Molèsties! a Valls
Més de 1000 persones es desfeien en aplaudiments dijous a la nit en acabar l'estrena de Disculpin Les Molèsties! en un Centre Cultural més ple que mai.
A les 21,13h el personal de la sala va haver d'obrir portes davant la immensa cua de gent que ja s'esperava expectant a la porta. Crits, corredisses, nervis, i una gran avidesa per disposar de les millors localitats van omplir la sala amb la primera tanda de públic. Poc després de dos quarts la platea, el primer i el segon pis del teatre estaven plens; a tres quarts s'obria l'accés al tercer pis.
A les 22,00h no quedava una sola butaca lliure al teatre, i per fi, a les 22,10h, deu minuts més tard del previst, s'apagaven les llums de la sala, un moment màgic que va anar acompanyat d'un entusiasta aplaudiment per part del públic.
La hora i tres quarts següents van estar plenes de cançons, riures, ironia, i més d'una sorpresa inesperada. L'obra, que va transcórrer sense destacables incidents, almenys no més que els explicitats en el guió, va ser rebuda amb l'explosiva ovació de les més de 1000 persones que omplien el teatre.
A la sortida, una majoria entusiasmada, sorpresa, i alguna opinió divergent.
Aviat tindrem més fotos de l'estrena, però per anar fent boca us deixem amb les millors imatges de les hores que van precedir l'aclamada representació.
El tot surt guanyant, i es converteix en alguna cosa més que la suma de les parts: mentre l’Alba Marina il·lustra àlbums per a nens i treballa com a directora d’art a televisió, i Petra es dedica al disseny gràfic i dóna els primers passos en el disseny industrial, Belloc va prenent cos. Projectes com les bosses Cut&Paste, premiades al certamen Jóvenes Creadores 2008 de Madrid, o l’àlbum il·lustrat El contador de contes, guardonat amb el premi Bologna ragazzi Award 2009, són exemples de com el treball d’aquestes joves creadores comença a ser reconegut.
Ara Belloc fa un pas més en la seva recerca estètica i s’afronta al repte escenogràfic proposat per La Torratxa Produccions Artístiques, partint, com sempre, del seu esperit multidisciplinar.
www.bellocstudio.com
El 2007, intervé com a intèrpret cantant a l’obra Nela, també produïda pel GTP. Així mateix, també participa en un dels concerts de Glops de Cultura, realitzats al Teatre Principal de Valls, i a la performance de la gala d’entrega de premis de Curtmetratges a Valls, el novembre del 2007. Finalment, entra a La Torratxa Produccions amb el projecte Somnis, el musical que et farà viure, com a co-autora, intèrpret i directora resident. El 2006 es matricula a Publicitat i Relacions Públiques, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on acaba de cursar el segon curs. El setembre del 2007 accedeix al Recorregut de Teatre Musical que imparteix l’escola de cos, dansa, veu, cant i interpretació Aules (Barcelona) amb professors com Daniel Anglès, Susana Domènech i Juan Vázquez (llenguatge musical), on efectua el paper protagonista a Els Capitans Bessons, 2007 (Comedia dell’Arte).
Més tard s’agrupa en diferents orquestres com Manel i los Jets i Manel i Grup 55 en funció de veu principal en ambdues. Més tard formà part del col·lectiu Tarragona Canta, on particpa com a solista en diversos concerts per tot el Principat. L’any 1978 Manel Toda, Tonyin Romeo i Ferran Ferrè creen l’agrupació musical de pop-català, Trull, on veu, bateria, guitarra, orgue i baix s’ajunten per crear i versionar temes com la traducció dels Beatles en català. Durant 12 anys van portar la seva música per tota Catalunya, Andorra, Espanya i en algunes promociones televisives. Destaquen les discografies de On ets amor?, Anna i l’Himne del Congrès de Llengua Catalana.
L’any 1995 Trull es desfà i neix Trams. Als seus inicis com a grup de pop-rock i desprès com a grup d’havaneres format per Manel Toda, Tonyin Romeo i Joan Ramon Toda editant el disc De la vall a la mar (2005).
Actriu i manipuladora. La formació continuada té lloc al Curs d’Actor de l’Escola el Timbal, Barcelona. La seva experiència professional ha sigut: treballs varis amb Tamquam Teatre, Produccions Batall i la companyia Les Artistes Locals; com a teatre, entre varies coses, destacar Terapia de Grup per a Gafes amb la companyia Grappa Teatre fent temporada al Versus Teatre i actualment gira per Catalunya, València i Saragossa. Membre i fundadora de l’associació Les artistes locals i Artefactu; com a manipuladora, tres temporades d’infantil amb la companyia El Forat del Niu, manipuladora del programa televisiu Nines al Canal Català i temporada de Nadal amb l’espectacle Lucrecia y los Lunnis.
Neix a Barcelona un 10 de Juny de 1985, però ràpidament es traslladà a Valls, on ha viscut tots aquests anys i on comença la seva projecció personal i professional. És a Valls on debuten les seves facetes teatrals, primer a l'institut Narcís Oller formant part de les obres i musicals i donant classes extraescolars i més tard al GTP (Grup del Teatre Principal) on protagonitza diferents obres i espectacles. A l'Institut és on dirigeix els seus dos primers musicals: Només hi faltes tu! juntament amb Raul Molina, i Una de bojos, aquest cop en solitari.
Enmig de tot això es desplaçaria a Barcelona per regularitzar la seva formació teatral i vocal a l'escola Eòlia, on ha rebut classes de Carol López, Ester Bové, Viv Maning i Lluís X. Villanueva entre d'altres. S'endinsa al món professional de la mà de Ferran Madico, director del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) on participa com a ajudant de direcció en l'espectacle Shakespeare Night a la Sala Muntaner de Barcelona, protagonitzat per Mercé Sampietro; i assistent de direcció i regidoria de Tornar a Casa de Harold Pinter, amb temporada al Teatre Nacional de Catalunya. Més tard es responsabilitza de la regidoria de l'obra Tres Dramolette, de Thomas Benhard, dirigida per Carmé Cané i Rosa Maria Sardà, amb temporada al Teatre Romea de Barcelona.
Ha format part del grup d'havaneres i cançó catalana "Trams", on ha estat vocalista més de 6 anys i on més tard, gràcies a la creació de La Torratxa Produccions per part d'alguns dels membres de Trams, dirigeix el musical Somnis, el musical que et farà viure on es realitza un treball curiós: una creació i direcció gairebé conjunta per part de tots els membres. Va formar part de l'equip de regidors de la Expo de l'aigua de Saragossa 2008. Seguidament va coordinar la regidoria de l’espectacle El Mort dins el Cicle de Creació Contemporània de Reus (CCCR) produït pel CAER i finalitza l’any 2008 a Madrid amb l’ajundantia de direcció de Regreso al hogar de Harold Pinter amb direcció de Ferran Madico, on ha fet temporada al Teatro Español de Madrid. En el món audiovisual dirigeix el curtmetratge Instants produït per Never*Slows.
Ha participat a L'Òpera de tres rals de B.Brecht, L’Amor, etc. Rep la Menció Honorífica al Premi Càtedra Telefònica-UPF Gran Teatre del Liceu, 3r Premi en el Concurs d’Informàtica Ciutat de Lleida (2004) i 2n Premi al Concurs de Corals Mixtes a Cantonigros, Coral URV (2005). Rep classes de flauta travessera a Londres amb Paul Edmund Davies. Flautista de Trencasons (Rock-folk) de Reus. Mestra de Música al Col·legi Sant Josep de Reus. Alhora, estudia 3r de Grau Mig en l’especialitat de Cant al Conservatori i Escola de Música de la Diputació de Tarragona, on ha interpretat el paper de Susanna en Les Noces de Fígaro. Actualment forma part de l’elenc de Somnis, el musical que et farà viure amb La Torratxa Produccions Artístiques C.B.
Estudiant de 4rt curs d’ ESO en la branca Teatral a IES Narcís Oller de Valls. La seva formació artística comença als 3 anys a l’Escola de Dansa Adagi de Valls (1996-2001). Després estudia dos anys de violí a la acadèmia de música Èxit (2003-2004) i l’estiu del 2004 rep classes de cant a la mateixa acadèmia. Pel que fa a la vessant teatral s’inicia ja a l’escola i posteriorment a l’Institut on tria la branca d’ESO teatral, alhora forma part de la coral del mateix Institut, realitza cursos d’Expressió oral i interpretació amb Ester Bové i pren classes de cant particular amb Núria Besora. L’any 1997 participa en el curt Kon Tiki de Marçal Solé. L’estiu de 2006 participa en el concurs Cantamania de TV3. L’any següent guanya el concurs SingStar organitzat per Catalunya Radio. Dins el marc de l’ESO teatral participa en obres com: La comèdia de l’olla, Teatre, per què?, Petits Nàufrags, entre altres presentades en diferents trobades i mostres de teatre escolar arreu de Catalunya i en teatres de Valls.
El febrer del 2009 participa en la ruta dramatitzada L’arribada dels francesos a Valls dirigida per Isaac Morera dins les festes del Bicentenari de la Batalla del Pont de Goi a Valls. L’hivern del 2009 és escollida per la Torratxa Produccions Artístiques per formar part de l’elenc de la segona proposta dramatico-musical de la companyia titulada Disculpin les molèsties!
Col·labora en tasques de direcció en diferentes assignaturas dins del pla d’estudis de l’ESO teatral. Pràctica la docència amb classes d’interpretació a l’IES Narcís Oller de Valls, Club Patinatge Artístic de Valls, Associació de Dones de Valls i Escola de Dansa Pas on dirigeix el musical El Rei lleó. Membre del GTP (Grup del Teatre Principal de Valls), on ha actuat en diferentes espectacles de carrer com el Ball de Vells de Valls i en obres de text com Els Pastorets Principals de Valls, L’Importància de ser Frank, Vivint-i-5, Ecosistema, Nela. Intervé com actor i director en multitut d’espectacles de petit format entregues de premis, performances, recitals i concerts a Valls i Barcelona. Actor en el curtmetratge (P)Años menores de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. El febrer del 2009, dins els actes del Bicentenari de la Batalla del Pont de Goi a Valls, actúa a la Ruta i la Conferència dramatitzada sota direcció d’Isaac Morera. El 2007 és escollit per La Torratxa Produccions en funcions d’intèrpret, coautor i més tard director resident, en l’espectacle musical Somnis, el musical que et farà viure.
Campos. L’any 2000 funda l’agrupació Nueva Generación: Grup de Rock-Pop llatino-americà, en què van intervenir tot tipus d’arts visuals: dansa, teatre, clown, performances, música, multimedia i curtmetratges; amb més de 20 participants en totes les disciplines. Van produir el disc No Mas violencia l’any 2001. El mateix any deixa la carrera de Psicologia a la Universitat Nacional de Mar del Plata per continuar els seus estudis a Catalunya, on també es matricula al Grau Superior d’Administració de Sistemas Informátics a Barcelona. L’any 2003 es casa amb Agustina Emilia Ranellucci, amb qui més tard, junts, formaria part de Somnis, el musical que et farà viure.
L'Equip
ELS INTÈRPRETS:
Rubén Darío – Nando, Mario
Raul Molina – Josep, Productor, Daniel
Laura Morales – Pepa, Estilista
Carles Pérez – Xeixa, Borja
Agustina Ranellucci – Antònia, Directora
Mónica Rius – Nuri, Regidora
M. Isabel Torroja – Marta, Maria
L’EQUIP ARTÍSTIC:
Direcció Artística: Bàrbara Flores
Direcció Musical: Manel Toda
Direcció Resident: Raul Molina
Coreografia: Irene Benavent
Training Actoral: Alba Aluja
Tècnica Vocal i Interpretació de Cançons: Georgina Llauradó
Idea original i Text: Raul Molina i Montse Mariné
Adaptacions de lletres: Montse Mariné, Raul Molina, Carles Pérez i Rubén Darío.
Assessorament Vocal: Agustina Ranellucci, M. Isabel Torroja i Gerard Ramos
Assessorament d’Il·lusionisme: Rubén Darío
Arranjaments musicals: NG Producciones (Mar del Plata, Argentina)
Escenografia: BELLOC (Petra Hiebler i Alba Marina Rivera)
Construcció escenografia: Joan Ramon Toda
Disseny Cartell: Laura Morales
Disseny Il·luminació: Tonyin Romeo
L’EQUIP TÈCNIC:
Maquinistes: Joan Ramon Toda, Alfons Vives
So: Roadies Audio Pro
Regidoria: Francesc Rovira
Fotografies: Emilio Morales
Producció Executiva: Manel Toda, Tonyin Romeo, Bàrbara Flores i Joan Ramon Toda
Producció: La Torratxa Produccions Artístiques C.B.
La Companyia
La Torratxa Produccions Artístiques C. B.
Adreça: C/ Sant Oleguer, 4
43800 – Valls (Tarragona)
Telèfons: 670223158 (Manel Toda) - 61913836 (Tonyin Romeo) – 676533758 (Bàrbara Flores)
E-mail: latorratxaproduccions@gmail.com
Què és DLM?
Un lloc que ben pocs trepitgen, un lloc on ben pocs presumeixen de ser-hi, un lloc on, si en formes part, no vols viure, un lloc on tot són problemes; en resum, un lloc estrany. Disculpin Les Molèsties! és una comèdia estil vodevil que ens permet entrar en aquell lloc del teatre que el públic mai veu, darrere l’escenari. Sabem que et sorprendrà, perquè allò que sembla un documental sobre pagesos, acaba sent una disbauxa bohèmia o, potser, la realitat d’allò que anomenen art.
Noranta minuts de riures, emocions, absurditats, alegries i cançons dels grans musicals clàssics i contemporanis: Jesus Christ Superstar, Chicago, Cabaret, Annie, Grease, Wicked i Avenue Q, entre d'altres. Un musical que sorprèn, sí. Tot no és el que sembla, tot és una capsa de sorpreses. Al cap i a la fi, què és el teatre musical, sinó una capsa màgica de sorpreses?
La Torratxa Produccions Artístiques C.B. posa en escena el millor de cada musical des d’un altre punt de vista. Si els sorprenem: entrin, relaxin-se i disfrutin, però si no, doncs disculpin les molèsties!